El Puig de la Creu és una muntanya entre els municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i un castell edificat entre els segles XVI i XVII, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. A la part més alta de la muntanya hi ha l'església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu.

Encara que no se sap amb certesa, se suposa que l'ordre benedictina que regia el monestir i Sant Llorenç del Munt i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer construir l'ermita entre els segles XI i XII. Se sap que al 1121 ja estava en peu. Es tracta d'una capella d'estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra.

El conjunt de Sant Llorenç del Munt i l'Obac constitueix una formació muntanyosa que apareix solitària des de la plana del Vallès Occidental i del Bages, les dues comarques que trepitgen els seus vessants. Forma part del sistema de la serralada Prelitoral catalana.

La Mola està situada entre les Comarques Barcelonines del Vallès Occidental i del Bàges. Forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, a l'interior del terme municipal de Matadepera.

Les termes romanes de Caldes de Montbui poden ser de les termes romanes més importants i més ben conservades de la Península. El conjunt està compost d'una piscina envoltada de galeries cobertes per voltes de mig punt. Segurament van ser usades amb anterioritat pels ibers com a aigües termals, però van ser els romans els que van construir les primeres termes.

Sant Sebastià de Montmajor, situat entre les muntanyes de Gallifa i el Farell, és un petit poble de pocs habitants que pertany al municipi de Caldes de Montbui, els nuclis de cases es troben distribuïts en tres turons, els tres serrats.